Durant una estada a Buenos Aires, Marcel Duchamp va assabentar-se del casament de la seva germana Suzanne amb el pintor Jean Crotti. Com a regal de noces, va enviar-li un paquet a París. “Era un llibre de geometria que havia de penjar amb cordills al balcó del seu apartament de la Rue Condamine; el vent havia de travessar el llibre, triar els seus propis problemes, girar i arrencar les pàgines”. Així en parlava el mateix Duchamp dècades més tard en una entrevista en què rememorava aquella “idea divertida”. I és que amb el Readymade Malhereux [Readymade Infeliç] (1919), aquell tractat científic que representava el coneixement humà s’abandonava a la intempèrie i se’l condemnava a desaparèixer per l’acció atzarosa de les forces de la natura. Una provocació que qüestionava l’ordre establert. D’aquesta acció dadaista només va sobreviure un petit quadre que va pintar la mateixa Suzanne, un grapat de fotografies i una reverberació reveladora: els llibres també podien ser artefactes artístics.
Seguir leyendo