La Catalunya plató vora casa

Això és un dia que arribes a casa a dos quarts de deu del vespre. Fa tres hores que has sortit de Girona en tren. I és clar, aquells vells exercicis matemàtics de “Si un tren surt de tal lloc a una velocitat de…” queden rebentats, noquejats per qualsevol atrocitat quotidiana de trens del país. Només et falten uns metres per arribar a casa i veus que hi ha unes tanques. Avui és el gran dia de la filmació d’una sèrie per a Netflix, Los niños del Brasil, una adaptació d’una novel·la de nazis amagats al Brasil, amb guió del guionista de The Crown, uau… Ha estat molt divertit veure com transformaven un tram del passeig de la Garriga i algun carrer lateral amb costumisme brasiler i alemany: una pintada pedagògica cridant a la vacunació dels infants brasilers, un escenari tirolès, llocs de fira de menjar i beure alemany… Tot pensadíssim, fins i tot l’enlletgiment dels cartells perquè semblin antics. Ha estat interessant comprovar com els escenaris de cartró pedra poden resultar hiperrealistes i semblar més de veritat que la vida mateixa. Penso en el cartró pedra que ha vist un matrimoni alemany que esperava, al meu costat, que el tren a Girona es posés en marxa. Els he dit que era un caos habitual aquí, però com que hem canviat tres vegades de tren fins que s’ha posat en marxa, no sé fer-los entendre el sentit de res.

Seguir leyendo