Eduard Farelo: “Si rebés la meitat de l’odi que reben les meves filles hauria baixat de l’escenari”

Una molèstia al queixal l’ha fet córrer al dentista just abans de començar les vacances. No vol que això li esguerri el període de descans, al qual li costa entrar perquè sempre necessita molta activitat. Per això Eduard Farelo (Barcelona, 1970) ha anat a Vilassar de Mar, el poble on ha viscut més de vint anys i on encara hi té alguns vincles, però cada cop més records que vivències. Va anar a parar a aquest racó del Maresme quan es va trobar amb cinc fills en un pis petit de Sarrià. Li va costar molt deixar la ciutat, explica. Segurament per això fa un any i mig que torna a viure a Barcelona, una decisió que va prendre un cop els fills van volar del niu. En parla orgullós, de tots cinc. Des de la més famosa Alba (Bad Gyal) a l’Irma (Mushkaa) i també la Greta, amb un projecte de música incipient que troba “preciós”. Però també parla amb devoció de la Paula i el Bruno i de la seva dona, l’Eva. Tots junts formen el clan Farelo Solé. Fugen de l’exposició pública com a tal, però la singularitat i unió d’aquesta família del món cultural català de vegades passa per damunt de la seva voluntat.

Seguir leyendo