Per què ‘La bola negra’ és tan llarga?

La pel·lícula era entranyable i es podia veure amb la conscièn­cia tranquil·la. Era un producte cent per cent humà, cada fotograma dibuixat manualment, com va assegurar la directora durant la breu presentació. El Julián és un nen fantasiós que arriba a casa l’abuela, a Brooklyn, per passar-hi les vacances d’estiu. En aquell paisatge de boques d’incendi, pistes de bàsquet i ritmes caribenys, el nen posa la seva imaginació desbordada al servei de l’elaboració d’una disfressa de sirena. Pel camí ha de fer front als prejudicis ben­intencionats però perniciosos de l’àvia, una immigrant dominicana que pateix amb les inclinacions del net. La projecció formava part d’un festival de cinema per a infants, i al final es va oferir al públic l’oportunitat de fer preguntes a la directora, que havia travessat l’Atlàntic expressament. Em va sorprendre que la meva filla aixequés la mà i demanés la paraula davant la sala abarrotada. Mai l’havia vist mostrar aquesta determinació en públic. Llavors, després d’uns instants de suspens davant del micròfon, va preguntar: “PER QUÈ ES TAN LLARGA LA PEL·LÍCULA?”.

Seguir leyendo