Josep Piera i l’interlocutor ideal

A propòsit de la celebració del centenari de Carmen Martín Gaite, l’any passat vaig rellegir una part important de la seva obra. En aquest nou acostament a les seves pàgines em va obsessionar, durant un temps, la forma en la qual ella necessitava -i trobava a faltar- el seu interlocutor, la cerca permanent d’aquest altre tu amb qui comparteixes el jo. Em va obsessionar perquè fins a aquest moment jo no vaig ser conscient d’aquesta necessitat, potser perquè mai m’havia mancat, i mai es troba a faltar el que es dona per descomptat. Vaig ser per primera vegada conscient, rellegint-la, de la sort que jo tenia, perquè comptava amb un interlocutor ideal. Aquest era Josep Piera.

Seguir leyendo