El pou insondable de Thomas Mann

Profund és el pou del passat. No hauríem de qualificar-lo d’insondable?”. Amb la primera frase de Josep i els seus germans (Comanegra), traduït per Ramon Monton, hem fet ja la primera passa, pou endins, i res del que trobarem després ens serà aliè. Comença amb aires d’assaig adornat de sentències oraculars, però aviat apareixen velles històries, personatges i divinitats fami­liars, coneguts des de l’escola i els bancs de la catequesi, dels quals crèiem saber-ho tot sense saber-ne res. Llegirem la Bíblia de nou mentre passem planes, sobretot el Gènesi, inclús el Nou Testament, només profetitzat a través de la vida de Josep, l’heroi magnífic de la humanitat envejat pels seus germans, en aquesta “recreació festiva”, “obra teatral litúrgica” i a la vegada mirall, on cal que es miri el lector, com s’hi mira el Thomas Mann lector i escriptor, i com fa que s’hi miri el protagonista, escollits ambdós per la gràcia divina de la literatura.

Seguir leyendo