Els llibertins del país —si és que en queden— no han posat el crit al cel ni han proferit blasfèmies pel fet que un papa de l’Església romana hagi vingut a fer parlaments i participar en actes de multituds a Castella i Catalunya. La raó per la qual no hem sentit queixes provinents d’aquest sector no resideix solament en el fet que la gent descreguda es limita a no creure, i tan amics, sinó a un fet d’enorme importància per al possible futur del catolicisme: Lleó XIV no ha insistit gaire a dir a la gent que havia de tenir fe, que havia de creure en la divinitat de Jesucrist i en la virginitat de Maria o adorar la Santíssima Trinitat —els que no creien en aquestes matèries de fe van ser cremats de viu en viu durant uns quants segles, però ja no passa—, i s’ha limitat a divulgar entre els seus espectadors i auditoris una sèrie de conceptes d’ordre moral que per a ell tenen una base evangèlica, però per als llecs tenen a veure simplement amb el dret natural i la ius gentium: temes molt apropiats quan es parla en un país no confessional.
Seguir leyendo