Els festivals de música a Catalunya: de qui i per a qui?

L’any 2017, abans de la pandèmia, les pàgines d’economia d’aquest diari es preguntaven si hi havia una bombolla al sector dels festivals de música a Espanya. I més encara, quan petaria. La gran oferta de festivals —uns 850 a l’any en aquell moment, gairebé la meitat dels quals a Catalunya— feia pensar que la demanda no acompanyaria, que s’acabarien els diners, i que al cap i a la fi tot tornaria a la normalitat. No només no va ser així, sinó que ni tan sols el xoc de la pandèmia i els anys de restriccions posteriors, que van afectar de manera molt significativa tots els espectacles, van poder posar en pausa un creixement que sembla imparable. Va ser en aquella època quan van començar a arribar els fons d’inversió internacionals, conscients de l’oportunitat de negoci que implicava entrar en el capital de molts dels grans festivals de casa nostra. A poc a poc, la indústria va començar a empènyer cap a l’escenari actual: els concerts i els esdeveniments cada vegada més tendeixen cap al gran format, amb entrades a preus exorbitants i dirigits a un públic cada cop més internacional. Amb aquest model, només un grapat d’empreses tenen l’escala suficient, el capital de risc i el favor de les institucions per assumir els costos, mentre els projectes més petits malden per sobreviure. El perill, segons alerten algunes veus del sector, és que la història d’èxit de l’escena musical catalana s’acabi diluint en la cursa de les ciutats globals per assemblar-se cada cop més.

Seguir leyendo