‘Backrooms’, ‘Obsession’ i l’infern de tu mateix

Hi ha una frase de Sartre que ha fet molta fortuna i que diu que l’infern són els altres. Es veu que la frase no vol dir exactament el que sembla (que als altres no hi ha qui els aguanti), sinó una cosa més subtil i menys misantropa que té a veure (crec) amb com ens empresona la mirada dels altres sobre nosaltres. No vull entrar aquí en el sentit real de la frase (confesso que no estic segura d’haver-lo entès), perquè el que m’interessa és precisament que hagi fet fortuna per uns motius falsos, la qual cosa ens indica que ens calia una frase que digués que els altres són odiosos. L’èxit de qualsevol cosa —unes xips amb gust d’ou ferrat, un servei de lloguer de vestits de núvia, una frase de Sartre— rau en el fet que satisfà una necessitat (ja sigui genuïna o creada amb artificis). I diria que el triomf d’aquesta frase va en paral·lel a l’expansió de l’individualisme (aka la glorificació del jo). Però això podria estar canviant (ja em perdonareu si m’he llevat massa optimista).

Seguir leyendo